7.083 VISITAS TOTALES // 17 VISITAS PARCIALES (25/2/2.021) 4.816 1 15
CRISIS GLOBAL (71)
http://ramon-rsarlef.blogspot.com.es/2013/04/1163-crisis-global-71.html (21/04/2.013) (1.163)
CRISIS GLOBAL (70)
http://ramon-rsarlef.blogspot.com.es/2013/04/1156-crisis-global-70.html (21/04/2.013) (1.156)
---------------------------------------------------------------------------
EMILI LLEDO, UN FILÒSOF EN PRIMERA LÍNEA
Com podem escapar d’aquest destí? Hi ha avui a mig món moviments de protesta, protagonitzats sobre tot pels joves, que són els majors damnificats d’aquesta evolució: hi ha hagut l’onada de la primavera àrab als carrers de Tunis o d’Egipte, hi ha encara avui ocupants a les places de les ciutats nord-americanes, indignats a les de Madrid o Barcelona, estudiants en lluita a Xile, a Québec o a Mèxic. És un fenomen prou interessant, entre d’altres raons perquè ha permès de tornar a plantejar la discussió sobre la necessitat de reformar profundament el sistema econòmic i social en què vivim. En alguns casos aquests moviments han guanyat una nova força en establir solidaritats amb altres sectors afectats, com els ecologistes o els treballadors. Però, ara per ara, esbandir els ocupants d’una plaça resulta fàcil i el sistema ha demostrat la seva eficàcia en el camí de la repressió.
Hi ha també propostes de canviar les coses des de baix, amb procediments pacífics. Als Estats Units s’està difonent una anomenada nova economia que proposa estendre la producció i la banca cooperatives i que invoca l’exemple de Mondragón. Però Mondragón fa mig segle que funciona, i no està clar que hagi servit per canviar globalment les coses a l’estat espanyol. En la mesura en què el poder que avui exerceix l’estat empresarial es basa en el control de la política, està clar que serà molt difícil canviar les coses, si no se li arrabassa aquest poder.
Potser heu llegit –i, si no, us recomano que ho feu- la carta que José Luis Sampedro ha adreçat a Rajoy, on comença posant en dubte la legitimat de la seva ascendència per via femenina. En aquest document Sampedro parla d’un dia en què: “la sociedad se rebela, salimos a la calle, tomamos los poderes públicos, proclamamos una Asamblea Constituyente, convocamos un referéndum sobre la forma de Estado, disolvemos los partidos actuales y los obligamos a refundarse en partidos que atiendan a las ideologías políticas y no a las económicas, establecemos un sistema de elecciones realmente democráticas, nos salimos de la moneda alemana (llamada también euro) y establecemos pactos bilaterales con los países importantes, invertimos en educación e investigación…”.
M’hi apunto. Però, com s’aconsegueix? El farmacèutic jubilat que es va suïcidar a Atenes, Dimitris Christoulas, parlava de kalashnikovs i expressava la seva esperança en “els joves sense futur que prendran un dia les armes i penjaran els traïdors nacionals ala Plaça Syntagma, igual que els italians van penjar Mussolini“. Entenc la seva desesperació, però dubto que hi hagi avui les condicions per assaltar el poder amb el kalashnikov a la mà per tal de fer tots els canvis que vol Sampedro.
Chris Hedges, que denuncia que el que volen els nostres governants empresarials és establir “un món de senyors i de serfs, un món en què la repressió serà la nostra dieta quotidiana, un món de fam i de revoltes, un món de controls brutals, en que el nostre esperit ha se ser esclafat”, té, però, fe en aquesta revolució universal inspirada pel repudi del vell ordre establert i ens diu: “La lluita serà llarga i hi haurà moments en què sembli que no ens porta enlloc. La victòria no està assegurada. Però és l’única esperança que ens queda”.
Jo penso que no es pot sostenir indefinidament un sistema que ens està arrabassant els drets socials en què consisteix l’herència que hem rebut de les generacions passades i que, per altra banda, no té res a oferir a les noves generacions, abocades a l’atur i a la sobreexplotació. A la meva generació només li correspon ja la tasca d’ajudar a explicar la naturalesa del problema i denunciar les mentides amb què s’intenta convèncer-nos de què no hi ha cap alternativa, per tal d’induir-nos a la resignació. Quan érem més joves vam intentar canviar les coses, però és evident que no ens en vam sortir. No en vam saber prou i, a més, alguns dels que s’havien ofert a dirigir-nos ens van enganyar per tal de desmobilitzar-nos. Ara els toca als més joves la tasca de procurar canviar el món, perquè no pot ser que es resignin a acceptar el que han heretat de nosaltres.
LA GUERRA DEL COLTAN
---------------------------------------------------------------------------
---------------------------------------------------------------------------
EL RETROCESO DE LA NUNCA CONFIGURADA Y SIEMPRE MAL SOSTENIDA DEMOCRACIA REAL. DELANTE DE LA ACTUAL CRISIS SISTEMICA PARA PODER UNA MAYOR IMPLICACIÓN DE LA GENTE, QUE ES LA QUE AL FINAL VA A PAGAR EL PATO O VA A HACER QUE LAS COSAS Y LAS REALIDADES FUNCIONES DEBE HACERSE QUE SE PROFUNDICEN LOS MECANISMOS Y LOS DEBATES REALES INCLUSO A PIE DE CALLE. INDEPENDIENTEMENTE DE QUE NOSOTROS ESCOJAMOS A NUESTROS REPRESENTANTES LEGALES Y EN LOS DIFERENTES ÁMBITOS DE ACTUACIÓN (SINDICAL, EUROPEO, AUTONÓMICO, CORTES GENERALES, REFRENDOS CONSTITUCIONALES).
CRISIS GLOBAL (73)
http://ramon-rsarlef.blogspot.com.es/2013/04/1176-crisis-global-73.html (23/04/2.013) (1.176)
CLICA AQUÍ ABAJO PARA EL CONTAJE :
http://salvamentoterracontajedevisitas.blogspot.com.es/2012/12/4-contaje-de-visitas-en-crisis-global.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario