SE NECESITAN FONDOS PARA LANZAR UNA PLATAFORMA DE CONTINUIDAD DE ECOLOGÍA RSARLEF EN TRES FASES (PRIMERA FASE: 2.021 - 2.024. SEGUNDA FASE: 2.024-2.027 TERCERA FASE: 2.027-2.031) PODÉIS ESCRIBIR AL E-MAIL DE ARRIBA PARA PROPONER CUESTIONES A TRATAR PENSANDO Y CAPTANDO LO QUE SUPONEMOS QUE VAN A SER LAS REALIDADES CONVIVENCIALES Y EXISTENCIALES QUE VAMOS A PASAR EN LOS PRÓXIMOS 20 AÑOS.
ESTE ESPACIO SERÁ SIEMPRE GRATUITO. LA PERSONA O PERSONAS QUE LO ELABORAN REALIZAN UN LABORIOSO TRABAJO. SE SOLICITA TU AYUDA PARA PODER AMPLIARLO.
Cuando hagas un ingreso en este número de cuenta pon al lado tu nombre y apellidos.
NÚM. DE CUENTA: ES 0182 6240 69 0203877957
HAZ, SI TU ECONOMÍA LO PERMITE, UN INGRESO A PRINCIPIOS DE AÑO Y OTRO A MEDIADOS DE AÑO.
7.105 VISITAS TOTALES // 45 VISITAS PARCIALES (8/5/2.024)12.789
CRISIS GLOBAL (82)
http://ramon-rsarlef.blogspot.com.es/2013/09/1349-crisis-global-82.html (20/9/2.013) (1.349)
CRISIS GLOBAL (80)
http://ramon-rsarlef.blogspot.com.es/2013/08/1326-crisis-global-80.html (20/9/2.013) (1.326)
I és que cap a 1975 semblava clar que el triomf de la Unió Soviètica la guerra freda era impossible i que no calia témer que el comunisme pogués impulsar cap revolució als països desenvolupats. Els empresaris, i els polítics que representaven els seus interessos, podien dormir tranquils. No hi havia cap necessitat de seguir pactant: havia arribat l’hora de restaurar la plena autoritat del patró.
Així va començar el que Paul Krugman anomena “la gran divergència”, el procés pel qual es va començar a produir un enriquiment considerable dels més rics i l’empobriment de la major part dels altres; un procés que segueix en plena vigència a l’actualitat. El resultat a llarg termini es pot sintetitzar en aquestes dades referides als Estats Units: entre 1973 i 2011 la productivitat va créixer en un 80’4 per cent; però el salari mig per hora treballada només ho va fer en un 10’7 per cent. És evident que ja no hi ha repartiment equitatiu dels augments de riquesa entre empresaris i treballadors: que s’ha acabat el pacte que havia estat la base de l’harmonia social dels anys de postguerra.
Joseph Stiglitz, Premi Nobel d’Economia, ho deia fa pocs dies en una entrevista: “Un treballador a temps complet està pitjor avui als Estats Units que fa 44 anys. És sorprenent –mig segle d’estancament. El sistema econòmic no funciona. No importa si unes poques persones al cim es beneficien escandalosament- quan la majoria dels ciutadans no milloren, el sistema econòmic no va bé”.
La fi de la segona guerra mundial, el 1945, va portar a una època de grans promeses de futur. Els vencedors havien anunciat en plena guerra, enla Cartade l’Atlàntic de 1941, que construirien un món en què estaria garantit “el dret que tenen tots els pobles a triar la forma de govern sota la qual volen viure”, a la vegada que una pau que havia de proporcionar “a tots els homes de tots els països una existència lliure, sense por ni pobresa”.
I la veritat és que, al menys en el pla de les relacions entre el capital i el treball, les coses no van començar malament, potser perquè persistia la gran por del comunisme, a la qual es va voler fer front amb el doble argument de convèncer-nos que estàvem en un món on les coses anirien evolucionant cada vegada més favorablement en el sentit de la llibertat i de la igualtat, i de mantenir la cohesió social amb un dels enganys més grans que mai s’hagin inventat: el de fer-nos creure què hi havia un enemic d’aquesta bona societat que era el comunisme soviètic, i que, per resistir la seva voluntat de conquerir el món, calia, no solament armar-se, sinó també mantenir una estricta disciplina social. Es a dir: equipar-se amb bombes atòmiques i míssils per poder resistir a l’enemic exterior, i vigilar i reprimir els possibles aliats interiors que pogués tenir el comunisme soviètic, la qual cosa va servir per criminalitzar els sectors més avençats dels sindicats i de l’esquerra. No ha estat fins fa pocs anys que bona part dels que van ser víctimes d’aquest immens engany que va ser la guerra freda han començat a descobrir que els havien estafat. Una estafa que, un cop liquidadala Unió Soviètica, ha seguit altres anys més amb un altre ensarronada, la de “la guerra contra el terror”, inventada per perllongar els efectes de control social, com es va poder veure ambla Patriot Actde Bush, que va permetre fer grans retalls a les llibertats dels ciutadans.
CRISIS GLOBAL (84)
CLICA AQUÍ ABAJO PARA EL CONTAJE :
http://salvamentoterracontajedevisitas.blogspot.com.es/2012/12/4-contaje-de-visitas-en-crisis-global.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario